Giovanni Bernardino Nanino

Giovanni Bernardino Nanino (Vallerano, Tívoli, 1560 - Roma, 1623) fou un compositor del Renaixement italià. Fou successivament mestre de capella, a Roma, de les esglésies de Sant Lluís dels Francesos i de Sant Llorenç di Damasso. Amb la companyia de Giovanni Pierluigi da Palestrina, ajudà al seu germà Giovanni Maria Nanino (1540-1607), en la fundació per aquest d'una Acadèmia de música que més tard assolí gran prosperitat i de la que en foren alumnes, entre ells Romano Micheli, el polifonista romà, Giuseppe Giamberti (1600-1662) i Stefano Landi.Se suposa que fou aquest compositor un dels primers a emprar l'orgue per a l'acompanyament de la música religiosa. La seva producció malgrat que menys important que la del seu germà, segueix la línia del mateix. Destaquen: Tres llibres de madrigals a cinc veus (Venècia, 1588 i 1599; Roma, 1612); Motecta 2-4 veus juxta novi breviari formam una cum gravi voce ad organi sonitum (Roma, 1610); Motecta 1-5 voces liber 2.º (Roma, 1611); Motecta 1-5 voces liber 3.º (Roma, 1612); Motecta 1-5 voces, liber 4.º (Roma, 1681); Salmi vespertini a 4 voci per le domeniche...con 2 Magnificat, uno a 4 e altro a 8 voci ((Roma, 1620) un Venite exultemus Psalmus Davidicus ad Matutinum in celeberr, solennis 3 voces et org. decantandus (Asis. 1620), etc.