Giovanni Artusi

Giovanni Maria Artusi (Bolonya, vers 1540 – idm. 18 d'agost de 1613) fou un compositor, musicòleg i eclesiàstic italià. Fou deixeble de Gioseffo Zarlino, des de 1562 fou canonge regular de la Congregació de Sant Salvador. Entre 1585 i 1589 publicà L'arte del contrapunto, i el 1598 un llibre de canzonette a quatre veus i un motet a vuit veus. Però, les seves facetes de professor, teòric i crític predominen sobre les de compositor: va combatre enèrgicament als innovadors com Monteverdi, Vincenzo Galilei, Nicola Vicentino que segons Artusi malmetien les bones tradicions musicals, que si bé és cert que trencaven amb els motlles inspirats en el cant pla, assentaven els fonaments de l'art modern. Com a compositor deixà: una Cantate Domino (Venècia, 1699), a 8 veus, i un volum de Canzonette (Venècia, 15989, a 4 veus. Entre les seves obres didàctiques, que encara es consulten avui dia pels historiadors de la música, figuren: Arte del contrapunto ridotto in tavole (Venècia, 1ª, part, 1558; 2ª. part 1589); Artusi avvero dell' imperfezioni della moderna musica (Venècia, 1ª, part, 1600; 2ª. part 1603); Difensa raggionata della sentenza data da Ghislino Dankerts et Bartolomeo Escobedo, cantori pontifici, a favori di D. Vincenzo Lusitano contro D. Nicolo Vizentino (Bolonya, sense data); Impresa dil molto M. R. Gios-Zarlino...dichiarata dal R. D. Giov. Maria Artusi (Bolonya, 1604); Considerazioni musicali (Venècia, 1607).