Gino Penno

Gino Penno (Felizzano, 1920 – Milà, 8 de febrer de 1998) va ser un tenor italià, que va gaudir d'una curta però brillant carrera en l'òpera en els anys cinquanta. Féu les primeres lliçons de cant amb el mestre E. Campogalliani a Màntua, i va ser admès en els cursos preparatoris instituïts en el Teatre de La Scala, on començà la seva activitat com a tenor comprimari en l'oratori de Honegger (Jeanne d'Arc au bûcher el 1947. El 1949 assolí un prestigi notable cantant Norma a Lugano, al que seguiren el 1950 triomfals actuacions a Venècia (Simon Boccanegra), a Milà (Tosca, Khovànsxina, Lodoïska de Cherubini i Ariadne auf Naxos de Strauss i a Roma Lohengrin, en les Termes de Caracal·la. La seva activitat, iniciada sota tan favorables auspicis, prosseguí assíduament en els principals teatres italians i estrangers; cal recordar la reposició de Giovanna d'Arco de Verdi, presentada el març de 1951 en el teatre "San Carlo" de Nàpols i repetida el juny de l'any següent en l'Òpera de París, les representacions de Norma i Médée (Cherubini)a La Scala els anys 1952/53 respectivament al costat de Maria Callas, Ernani a Roma el 1951, la reposició d'Aroldo de Verdi en el Maig Musical Florentí de 1953 i Don Carlo a La Scala el 1954, encarnant en aquesta última òpera amb gran èxit, mercès a la seva veu particularment extensa i rica en vibracions, la figura del protagonista. Cantà també a Alemanya i Espanya i durant dues temporades en el Metropolitan de Nova York; però el fort i esgotador repertori que tingué d'afrontar en un període de temps relativament breu, i potser sense l'adequada preparació tècnica, determinà el seu prematur retir dels escenaris el 1956. Un document important per a ell és una actuació en llengua italiana de Lohengrin de Wagner de Nàpols, emesa el 20 de novembre de 1954. El repartiment inclou Renata Tebaldi i dirigida per Gabriele Santini. Actualment està en CD a l'tiqueta Hardy. Es va pensar molt bé tant per la seva música com per la seva enorme veu, de magnífica qualitat.