Gino Marinuzzi Jr.

Gino Marinuzzi (Nova York, 7 d'abril de 1920 – Roma, 8 de novembre de 1996) fou un director d'orquestra i compositor italià, nascut per casualitat en la ciutat dels gratacels durant una gira del seu pare Gino Marinuzzi (1882-1945). Estudià en el Conservatori de Milà amb Michelangelo Abbado, Raffaele Calace, Giulio Cesare Paribeni i Renzo Rinaldo Bossi, diplomant-se en piano i en composició. Inicià la seva activitat de compositor el 1936 amb el Concertino per pianoforte, oboè, sax contralto ed orchestra d'archi. El 1943, durant el servei militar a França, va compondre el Divertimento su un tema popolare, dedicat als infants. El 1945, al retornar del seu captiveri a Alemanya, escriví els Lagerlieder, sobre temes populars russos. Un any després va compondre la Suite concertante per a piano i orquestra i el 1947 el Piccolo Concerto per encàrrec de la Biennal de Venècia. Segueixen Edward, Edward (1948), la Ballata dramàtica per coro e picolo complesso i Fantasia quasi passacaglia (1952), per encàrrec de la Unesco, Secondo concerto per orchestra (1960) i l'òpera radiofònica en un acte La signora Paulatim, per encàrrec de la RAI. També és autor del ballet Storia di un burattino (Pinotxo), realitzada en col·laboració amb el seu pare i estrenada en el Teatre de l'Òpera el 1953. El 1946 ja s'havia establert a Roma, hi havia ampliat la seva activitat de compositor al camp cinematogràfic i televisiu component bandes sonores per a més de vint pel·lícules (Lattuada i Renoir com a directors entre d'altres) així com més d'un centenar de documentals. També es autor per a obres en prosa, tant per a la ràdio com per a la televisió com l'Edipo Re per la companyia de Vittorio Gassman. A més va desenvolupar paral·lelament una amplia tasca com a director d'orquestra al front de molts importants conjunts italians i estrangers. Des de 1954 s'interessà per les possibilitats dels moderns mitjans electroacústics i va constituir a Roma un grup d'estudi de la música electrònica i concreta. El 1957 va realitzar amb la col·laboració de Paul Ketoff i Giuliano Strini, el Fonosynth, primera instal·lació a Europa, ideada i realitzada específicament per a la producció de música electrònica i per l'elaboració de música produïda per mitjans instrumentals tradicionals i successivament elaborada (tape music). El 1975 fou nomenat titular de la càtedra d'harmonia i contrapunt en el Conservatori de Santa Cecília de Roma.