Gino Bechi

Gino Bechi (Florència, 16 d'octubre de 1913 - 1 de febrer de 1993, Itàlia) baríton italià. Als disset anys abandonà el peritatge industrial per a estudiar cant amb Raul Frazzi. Debutà a Émpoli, el 1936, amb La traviata (el paper del vell Germont seria un dels seus rols emblemàtics) i per l'estiu de 1939 es distingí en les representacions operístiques de les termes de Caracal·la (amb Aida i Pagliacci). Aquest mateix any estrenà Monte Ivnor de Ludovico Rocca. El 1940 debuta a La Scala substituint a Armando Borgioli en La forza del destino, de Verdi, però l'entrada d'Itàlia en la Segona Guerra Mundial limità la seva carrera. Malgrat això, es distingí en el Maggio Musicale Fiorentino del 1941, on estrenà Don Juan de Menara, de Franco Alfano. Aquest mateix any, cantà el paper de Severo de Poliuto, de Donizetti, a La Scala de Milà. Acabada la guerra es distingí amb Nabucco, a una Scala renovada, i formà part de la famosa expedició de les hosts d'aquest teatre a Londres (1950), on cantà Otello i Falstaff. En anys successius actuà en tots els teatres importants.