Gilbert Bécaud

Gilbert Bécaud (Toló, Provença, 24 d'octubre de 1927 - París, 18 de desembre de 2001) fou un cantant francès, també conegut com El senyor dels cent mil volts, que va compondre moltes de les cançons que interpretava. A París cursà estudis de solfeig i piano, en el Conservatori Nacional, i el 1952 realitzà una gira pels Estats Units acompanyant com a pianista la cantant Édith Piaf, la màxima estrella del gènere lleuger. Això li va permetre conèixer els àmbits musicals del jazz i, a Nova Orleans, debutà com a chansonnier, malgrat que la seva consagració definitiva no es produí fins al 1954, en el seu propi país, quan es presentà en l'Olympia parisenc amb un recital que assolí un gran èxit. Dotat d'una veu abaritonada i amb un gran domini del fraseig, Bécaud es convertí aviat en un dels millors representants de la cançó francesa, junt amb Juliette Gréco, Charles Aznavour, Jacques Brel, Yves Montand, Georges Brassens i altres, encara que intentà allunyar-se dels continguts polititzats i de compromís social que caracteritzaren algun d'ells. En els anys 1960 aconseguí els èxits més sonats, amb cançons que definitivament s'han incorporat al classicisme de la música lleugera, tals com Et maintenant, Mes mains, L'important c'est la rose, Les croix i Une voix. Amb una sòlida fama, realitzà nombroses gires arreu d'Europa. El 1961 va compondre una cantata lleugera per a orquestra, que ell mateix estrenà amb el títol de L'enfant à l'étoile, i una òpera, estrenada el 1962 i revisada el 1974, amb el títol de L'opéra d'Aran. El més gran èxit de la seva carrera l'aconseguí com a autor de Quand tu danses que li valgué el gran premi del Disc de 1963.