Gilardo Gilardi

Gilardo Gilardi Bignelli (San Fernando, Argentina, 2 de maig de 1889 - Buenos Aires, Argentina, 16 de gener de 1963) fou un compositor, violinista i director d'orquestra argentí. Estudià amb el seu pare i es perfeccionà amb Berutti. El 1921 donà a conèixer un Quartet en l'Associació Wagneriana, s'hi bé ja feia temps que exercia el professorat d'harmonia i composició musical en el Liceu Musical Berutti (1914-20), on tingué entre altres alumnes destacats com Honorio Siccardi, continuant les seves activitats docents en els Conservatoris Beethoven i Miceli (1930-38). Fou director musical de la revista Orfeo (1921-23), entre 1937-1938 era professor de l'escola de Belles Arts de la Universitat de La Plata, de la que en fou ajudant de director i director entre 1939 i 1946 i en la que tingué alumnes com Marcelo Koc. Més tard a partir de 1939, ensenyà en el Conservatori Nacional de Música i Art Escènic. També actuà diverses vegades com a director de cors, orquestres de cambra i simfòniques en el Teatro Colón (Buenos Aires). Compongué, entre altres, Ilse, òpera (1923), que aconseguí en el concurs el premi Municipal de Buenos Aires; Urataú, òpera (1934); La sulamita, òpera (1938); El gauxo con botas nuevas (1938); Pirica y yo, òpera (1950); San Martin, cantata per a orquestra (1950); Obertura tritemática; Simfonia cicícla; una missa de glòria; un stabat mater; diversos motets; dos quartets de corda; dos trios; una sonata popular argentina; música de cambra i peces per a orgue; Zambra de besos, peça coral; Vidala Santiagueña, peça coral; La vieja, peça coral; Ocaí, peça coral; Cançons argentines i música per les pel·lícules, Tres hombres del rio i Los isleros; Gilardi Bignelli' figura entre els fundadors del grup Renovación, que impulsà la música argentina vers el primer quart de segle XX.