Giacomo Setaccioli

Giacomo Setaccioli (Corneto, 8 de desembre de 1868 - Siena, 5 de desembre de 1925) fou un compositor italià. Estudià en l'Acadèmia de Santa Cecília de Roma, sent nomenat posteriorment professor de teoria musical d'aquesta, on entre altres alumnes va tenir a Alberto Ghislanzoni, Edgardo Carducci-Agustini , Carlo Zecchi, Vittorio Gui, Dante Alderighi. El 1896 estrenà a la capital d'Itàlia l'òpera La sorella di Mark, en la que desenvoluparen els principals papers la Bellincioni i Tamagno. Entre les seves altres composicions hi figuren l'òpera Adrienne Lecouvreur (Roma, 1907); un Rèquiem en memòria del rei Humbert I; La morte de Galio, poema simfònic; Quadro simfonico, amb orgue i cors; Suite, per orquestra d'arc i arpa; Càntic, per a solos, cor i orquestra; Fuga, per a orquestra; Preludi i Fuga, per a orgue i instruments de vent; Motets a cappella, de 4 a 8 veus; un Concert i altres obres per a piano, i melodies vocals. A més, se li deuen: Debussy é un novatore? (1910).