Giacomo Orefice

Giacomo Orefice (Vicenza, 27 d'agost de 1865 - Milà, 22 de desembre de 1922) fou un compositor italià. Estudià en Liceu de Bolonya amb Busi i Luigi Mancinelli, aconseguint el títol el 1885 amb les escenes líriques L'Oasi com assaig final. El 1886 es doctorà en dret i inicià l'activitat de pianista, que desenvolupà en principi, generalment amb música pròpia. Fundà a Milà l'any 1904 la Società degli Amici della Musica, que presidí durant diversos anys, i el 1908-1909 portà la direcció del teatro Constanzi (Teatro dell'Opera di Roma). Professor de composició des de 1909 fins a la seva mort al Conservatori de Milà, formà molts alumnes que més tard serien famosos. El 1920 fundà l'Scuola Musicale de Como. Assagista i crític des de 1913, col·labora en la RMI i en altres diaris, així com en el periòdic <Il Secolo> de Milà. Dedicà la seva principal activitat artística al teatre, portat a aquesta especialitat pel seu fort temperament dramàtic. Compositor de base tradicional, és autor d'algunes òperes i balls, entre les quals hi ha: Mariska (1889) Consuelo (1895) estrenada a Bolonya. Il gladiatore (Madrid, 1898) Chopin (1901) estrenada a Milà. Cecília (1902) estrenada a Vicenza. Mori (1905) estrenada Gènova. Il pane altrui (1907) estrenada a Venècia. La soubrette (1907) Radda, estrenada a Milà (1913). Il Castello del Sogno.La seva obra simfònica està constituïda per: una Simfonia en re menor, titulada Simfonia del Bosco; una suite per a violoncel i orquestra; el poema Anacreontiche, que consta de quatre temps designada amb els títols Artemise, Fauna, Ad Eros i A Dionisio.Entre la seva música de cambra han de ser mencionades dues sonates per a violí i piano, una per a violoncel i el trio Riflessioni ed ombre, per a quintet amb piano. També va compondre moltes peces per a piano, destacant entre elles les titulades Preludi del mare; Quadri di Boecklin; Crepúscoli, i Miraggi.