Giacomo Manzoni

Giacomo Manzoni (Milà, 26 de setembre de 1932) és un compositor i crític musical italià. Després de començar els seus estudis musicals com autodidacta, els continuà en el liceu musical de Messina, de 1948 a 1950, amb el mestre Gino Contilli. Després s'inscriví en el conservatori <<Giuseppe Verdi>> de Milà, titulant-se en piano sota la guia de Alberto Mozzati (1955) i en composició en l'escola de O. Fiume (1956). Simultàniament cursà estudis universitaris, i es doctorà en llengua i literatura alemanya en la Universitat Bocconi, amb la tesi titulada Die Rolle der Musik im Werke Thomas Mann. El 1958 començà a col·laborar en el periòdic <<L'Unità>>, des d'on va realitzar un fecunda obra de publicista i crític, ensems que amb l'activitat de compositor que desenvolupà des de la seva joventut. Ha escrit molts assaigs vers els autors més significatius del segle XX, com L. Dallapiccola, K. Stockhausen, L. Nono i A. Schönberg, i ha traduït al seu idioma llibres de T. Adorno i Schönberg. Professor d'harmonia i contrapunt entre 1952 i 1964 en el Conservatori de Milà, passà després al de Bolonya, on ensenyà durant molts anys composició.