Géza Zichy

El comte Géza Zichy zu Vásonykeö (Staré, Eslovàquia, 23 de juliol de 1849 - Budapest, Hongria,14 de gener de 1924) fou un poeta i compositor hongarès. Fill d'un ric magnat hongarès, a l'edat de 14 anys tingué la desgràcia de perdre el braç dret a conseqüència d'un accident de caça. Dotat d'un fort temperament d'artista, de gran força de voluntat i d'extraordinàries aptituds musicals, assolí adquirir un rar virtuosisme en el piano, les dificultats del qual dominava per complet amb una sola mà. Fou deixeble de Liszt, de Robert Volkmann i de Mayberger. Després d'acabats els seus estudis universitaris i doctorat en ciències jurídiques, en el seu país ocupà elevades posicions. Fins al 1892 fou president de l'Acadèmia Nacional Hongaresa de Música. A més, fou, president del Conservatori Nacional. Com a compositor es va distingir pel seguit cultiu de la música popular hongaresa, havent escrit nombrosos lieder i cors, obres orquestrals i les òperes Alar (Budapest, 1896); Meister Roland (Budapest, 1899), i una trilogia titulada Rakoczi. Entre les seves obres per a piano és particularment interessant la sèrie d'Estudis per la mà esquerra sola, amb Zichy també fou un escriptor de talent, havent publicat nombrosos llibres de poesies, epopeies i drames lírics en llengua hongaresa, als que ell mateix hi posà música.