Germaine Montero

Germaine Montero, (nascuda Germaine Heygel) (París, 22 d'octubre de 1909 - Saint-Romain-en-Viennois, 29 de juny de 2000) va ser una actriu i cantant francesa. Neix al barri parisenc de Montmartre. El seu pare l'envia a Valladolid a perfeccionar el seu espanyol. Allí coneix a Federico García Lorca, de qui va ser intèrpret extraordinària, realitzant gires amb el seu elenc. Després del cop d'Estat de Franco, canvia el seu cognom per Montero i retorna el 1938 a París per actuar a l'obra de Lope de Vega Fuentenovejuna i el 1939 a Bodas de sangre. Va ser el primer cop que una obra de Lorca s'interpretava fora d'Espanya. És coneguda per la interpretació de cançons espanyoles i, també, de la cançó francesa. Durant l'ocupació nazi va donar refugi al compositor Joseph Kosma. Va cantar a Jacques Prévert. La seva posició antibèl·lica la va empènyer a Suïssa. Allí va conèixer el seu marit, Mario Bertschy. Amb l'actor Gérard Philipe va ser pionera del Théâtre National Populaire (TPN) de Jean Vilar en el Festival de Avignon. Després de la Segona Guerra Mundial es va convertir en un important figua de cabaret. Jean Renoir, Jean Anouilh, Pierre MacOrlan, Prévert i Boris Vian van compondre i arranjar cançons de Kurt Weill per a ella.