Germaine Lubin

Germaine Lubin (París, 1 de febrer, 1890 - 27 d'octubre, 1979) fou una soprano dramàtica francesa. Cursà els seus estudis en el conservatori de la seva ciutat natal, on aconseguí primers premis en cant, òpera i òpera còmica. Debutà en lOpéra-Comique amb Els contes de Hoffmann, i després de la primera guerra mundial, passà a l'Òpera, on va cantar, entre altres obres, Thais, Aïda, Faust, Lohengrin, La damnation de Faust, etc., i se li deu la creació de La Llegende de Saint Christopher de Vincent d'Indy (1920). Entre les òperes còmiques que estrenà, figuren Le Pays de Guy Ropartz (1913) i Pénélope de Gabriel Fauré (1919). Fou una gran intèrpret de Wagner i Strauss en òperes com Tristany i Isolda, que representà amb gran èxit a Bayreuth el 1939. El dictador Hitler l'elogia calorosament. Actuà amb freqüència durant l'ocupació nazi, dant d'aquesta forma lloc a que se l'acuses com a col·laboracionista. Detinguda el 1944, posteriorment fou condemnada a degradació nacional de per vida, condemna que es reduí a cinc anys al comprovar-se que havia salvat a nombroses persones. Germaine Lubin actuà sota la direcció de mestres tan prestigiosos com Bruno Walter i Karajan. Des de 1950 es dedicà a l'ensenyança. Se l'ha definida com una cantant amb un timbre càlid i sensibilitat i intel·ligència extremades, radiants i plenes de frescor. Se la considerà com una de les cantants més destacades del segle XX, especialment per el període <d'entreguerres>. Restà casada amb el poeta Paul Géraldy.