Георгий Свиридов

Gueorgui Vassílievitx Svirídov, en rus: Гео́ргий Васи́льевич Свири́дов (Fatej, Kursk, 16 de desembre de 1915 - Moscou, 6 de gener de 1998) fou un compositor rus. Becat pel Govern soviètic, realitzà els estudis de composició i instrumentació en el Conservatori de Leningrad, avui el Conservatori de Sant Petersburg, el 1941. Allà fou alumne de Dmitri Xostakóvitx el qual sempre el considerà el millor dels seus deixebles. La seva obra es fundà en les tradicions musicals russes de la segona meitat del segle XIX, tant del romanticisme tardorenc com de l'impressionisme, amb una habilitat especial per elevar temes molt senzills, quasi sempre lligats en el folklore rus, fins a proporcionar-los una dimensió espectacular, com ho demostren especialment les seves tres simfonies. Malgrat tot, Svirídov assolí la seva màxima projecció creativa en l'àmbit de la música vocal, escrita tant per a solistes com per a masses corals, i en aquest sentit, s'internacionalitzaren obres seves com: Cantat primaveral, obra inspirada en poemes de Nikolai Nekràssov, Oratori patètic, basada en la poesia de Vladimir Maiakovski, la peça simfònic-coral (La Rússia de fusta), inspirada en l'obra de Serguei Iessenin, o Nevà, una cantat composta a partir del poemari de Borís Pasternak. Conegut a Occident a partir dels anys vuitanta, quan les seves obres començaren a ser incorporades als repertoris de les grans sales d'audició, Svirídov fou un creador musical especialment guardonat pel Govern soviètic, amb nombrosos premis estatals i un premi Lenin, concedit el 1978.