Georg Muffat

Georg Muffat (Schlestat, des del 1920, Sélestat, avui França, Baix Rin, 1 de juliol de 1653 - Passau, Baviera, (Alemanya), 23 de febrer de 1704) fou un compositor alemany. Fou organista a Molsheim i després estudià per espai de sis anys a París, on realitzà la seva primera composició, entre 1663 i 1669, precisament en l'època que Lully dominava l'escena musical francesa. El 1671 fou nomenat rhetoricus del col·legi de jesuïtes de Molsheim (Alsàcia), on, al mateix temps fou organista, el 1674 es traslladà a Viena, i, posteriorment, a Praga, essent nomenat més tard organista de la catedral d'Estrasburg, on hi va romandre fins al 1675, en què probablement passà amb el mateix càrrec a Salzburg, i des de 1678 fou organista al servei de l'arquebisbe de Salzburg, entre aquest i 1682 féu un viatge a Roma, el qual li serví perquè estudies amb Bernardo Pasquini i conèixer al mestre Corelli, el qual tingué una influència enorme sobre la seva obra. Després d'una curta estada a Munic i Augusta, el 1690 entrà al servei del bisbe Johann Philipp von Lamberg a Passau, en qualitat d'organista i després com a mestre de capella. En les diferents obres publicades per Muffat que han arribat fins als nostres dies pot apreciar-se clarament la seva doble formació, italiana i francesa. En efecte, en les seves dues col·leccions de suites, Florilegium primum (1695) i Florilegium secundum (1698), es troben els típics elements dels ballets de cort, d'un marcat gust i influència de Lully, tal com precisa la nota introductòria Primeres observacions de l'autor sobre la manera de tocar els ballets a la francesa, segons el modo del senyor Giovanni Battista di Lulli, que tantes informacions conté vers de l'execució practica d'aquesta música. Una altra obra important és Armonico tributo (1682), primera col·lecció de concerti grossi. El mateix Muffat indica que aquests concerts foren escrits a Roma, durant el període en què freqüentava el tracta de Corelli, del que se'n declara <deutor de moltes i útils observacions en el referent a aquesta nova classe d'harmonia>. D'enorme importància és lApparatus musico-organiticus (1690), col·lecció de dotze tocates i altres composicions per a orgue i clavicèmbal, <molt italià a l'orgue i al cèmbal>, publicat a Roma, per Bernardo Pasquini. La seva última obra, Primera col·lecció d'una exquisida harmonia, en la que si mescla el greu i el joiós (...) (1701), col·lecció de dotze concerti grossi, (entre ells, els cinc d'Armónico tributo) representa un intent de fusió dels estils italià i francès, del que sorgeix un estil que el propi Muffat defineix com <mesclat> i d'una <enginyosa barreja>, avançant-se d'aquesta manera a l'intent realitzat per François Couperin a Les goûts réunis. En aquesta obra s'inclou un prefaci d'excepcional interès, redactat en quatre llengües (italià, francès, alemany i llatí), en el que l'autor, a més d'explicar les raons que el portaren a realitzar aquesta fusió d'estils, dóna una sèrie de precioses informacions vers la manera d'executar els concerti grossi, i tracta <del número i qualitat dels músics i dels instruments> i <del modo que s'ha d'observar al tocar aquests concerts>.