Geoffrey Chaucer

Geoffrey Chaucer ['ʤefɹi 'ʧɔ:sə] (Londres, c. 1343 - † 25 d'octubre del 1400), fou un escriptor, filòsof, diplomàtic i poeta anglès. Fou contemporani de Boccaccio i de Christine de Pisan. És considerat a vegades com el primer autor que demostra la legitimitat artística de l'anglès, i reivindicat per tant com a pare de l'anglès per molts professors de llengua. La seva obra ha contribuït amb escreix a desenvolupar la literatura anglesa; se'l considera l'introductor de la mètrica amb accents i síl·labes com a solució de recanvi per a la mètrica anglosaxona al·literativa. També va contribuir a regularitzar l'accent del sud (regió de Londres) de l'anglès mitjà. Com a membre de la cort anglesa, va participar en nombroses campanyes a França o Espanya, així com a Itàlia, on va acudir diverses vegades en missions diplomàtiques. Als 31 anys, es posa a treballar a les duanes del port de Londres, fet que li va permetre tenir el temps necessari per a escriure i compondre les seves principals obres. Cal destacar la seva traducció del Roman de la Rose, escrit en francès per Guillaume de Lorris i ampliat anys més tard per Jean de Meung, i les Consolacions de la filosofia del filòsof llatí Boeci. Va escriure també La casa de la fama el 1379, El parlament dels ocells, el 1382, i Troïl i Crèsida, cap al 1385, obra inspirada en Boccaccio i que va servir d'inspiració per a William Shakespeare. No obstant això, l'obra per la qual és més conegut són els Contes de Canterbury (en anglès, Canterbury tales), que es van editar per primera vegada el 1478. Va començar a redactar aquesta obra, que va quedar inconclusa, inspirant-se en el Decameró de Boccaccio, a la mort de la seva muller, el 1387. Aquesta col·lecció conté 21 contes narrats per peregrins que es dirigeixen a la catedral de Canterbury, i que tracten d'alleugerir la monotonia del viatge.