Gasparo Angiolini

Gasparo Angiolini conegut també com a Gaspare Angiolini o Gasparo Anglioni, pseudònim d'Angelo Gasparini (Florència, 7 de febrer de 1731 – Milà, 6 de febrer de 1803), fill de Francesco Angiolini i Maria Maddalena Torzi, fou un ballarí, coreògraf, llibretista i compositor italià.Procedent d'una família d'artistes, estudià amb el seu pare. El 1748 ja ballava a Venècia; actuà després en diversos teatres italians i el 1757 es troba en la regió de Torí. El 1751 s'havia casat amb la milanesa Teresa Fogliazzi, antiga alumna seva i que freqüentava el cenacle Metastasio-Parini. Es perfeccionà a l'estranger amb Franz Hilverding, del qual adoptà les teories imperants en aquells temps del ballet-pantomima en antagonisme amb Noverre. Fou nomenat mestre de ball del Teatre Francès de Viena el 1759. Col·laborà amb Gluck i Calzabigi en la renovació del teatre musical del seu temps. Va compondre la coreografia del ballet Don Joan de Gluck el 1761 i les danses de la primera representació de Orfeu i Eurídice també de Gluck (1762), així com la coreografia d'un altra ballet del mateix autor Semiramis (1765). L'any següent (1766) es traslladà a Sant Petersburg com a successor de Hilverding i va romandre en aquesta ciutat fins al 1772. Entaula polèmica amb Noverre i el seu teatre excessivament programàtic, acusant-lo d'haver copiat les obres precedents d'Hilverding pertanyents al <ballet d'acció> (Letre di G. A. a M. Noverre sopra il balli pantomimi).El 1774, a Viena, posà en escena el ballet L'orfano della China, amb música pròpia i no de Gluck. Tornà a Sant Petersburg, on muntà, entre altres ballets, Thésée et Ariane, amb música pròpia, i va romandre tres anys més en la cort dels Tsars. En anys successius treballà a Venècia, Milà, Torí i Verona. Tornà altra volta a Sant Petersburg. El 1797, en retornar a Itàlia, fou empresonat a causa de les seves idees simpatitzants amb la Revolució francesa (1799) pel govern austríac.