Galliano Masini

Galliano Masini (Liorna, 7 de febrer de 1896 – Liorna, 15 de febrer de 1986) fou un tenor italià, particularment associat als rols líric-dramàtics.Debutà en la seva vila natal el 25 de desembre de 1924 amb Tosca, després restà perfeccionant-se durant un any a Milà, on ja li sorgiren nombrosos contractes en teatres generalment de províncies (Faenz, Prato, Bagnacavallo, etc.), però també a l'estranger (a Niça, canta Tosca, Andrea Chénier, La gioconda, Cavalleria rusticana). Els seus mitjans vocals, extensos i segurs, la netedat del timbre i la naturalesa de la seva acció escènica el qualificaren immediatament entre els joves tenors més prometedors. El maig de 1930 debutà en el Teatro Colón (Buenos Aires) (Cavalleria rusticana, Khovànxtxina, La traviata i Madama Butterfly i el desembre del mateix any encarnà un exitós Edgardo a Lucia di Lammermoor, en el Teatro Reale de l'Òpera de Roma; el 1931 actuà de nou al Colón (on tornaria el 1932, 1940 i 1947) i al Municipal de Rio de Janeiro, i per la primavera de 1932 féu el seu debut a la Scala amb Madama Butterfly i, en estrena absoluta, Palla de Mozzi del compositor Gino Marinuzzi (pare). Durant alguns anys encara cantà en la Staatsoper de Viena, en el Liceu de Barcelona, a El Caire, a Brussel3les, a Budapest, a Chicago, a San Francisco i finalment en el Metropolitan de Nova York (Lucia di Lammermoor, Aída i Tosca) gradualment anà ampliant el seu repertori amb Carmen, Turandot, Fédora i Adriana Lecouvreur, agregant el 1941 Lohengrin (ja s'havia apropat a Wagner amb Els mestres cantaires a la Scala el 1934). Encara després de la segona guerra mundial, malgrat la seva ja llarga i extenuant carrera, actuà en important centres musicals italians (a Milà l'any 1945 i 1946, en ocasió de la represa dels espectacles estivals; a Roma tots els anys fins al 1951). Vers el 1952 anà reduint progressivament la seva activitat. Però abans de l'adéu definitiu als escenaris, que tingué lloc a Liorna l'any 1957 amb I pagliacci, va voler afrontar davant els seus conciutadans, l'abril de 1955, la seva prova més compromesa amb la representació d'Otello.