Franz Neruda

Franz Xaver Neruda (o František) (Brno, Moràvia, 3 de desembre de 1843 - Copenhaguen, Dinamarca, 19 de març de 1915) fou un músic moravià, fill de Josef Neruda i germà de la violinista Wilma Neruda. En la seva joventut s'assenyalà com a notable concertista de violoncel. Des de 1864 fins a 1876 fou primer solista de l'orquestra reial de Copenhaguen i el 1892 succeí Gade com a director de la Societat Filharmònica d'aquella ciutat. També fou professor de piano tenint entre altres alumnes la seva conciutadana Johanne Stockmarr.Va compondre diverses obres interessants com el ballet Pontemolle (en col·laboració amb d'altres autors, Copenhaguen, 1866): per a orquestra: 2 suitesnin altres peces: per a solos i orquestra: 5 concerts per a violoncel (1884, 1887, 1889) i una Balada per a violí, música de cambra: 2 sextets (1 per a corda i 1 amb clavicembal, 1871), 1 quintet (1871), 4 quartets, 1 trío (1911), diverses peces per a viola, entre elles la coneguda Berceuse eslava per a violoncel, piano i orgue: i cançons.