Franz Grillparzer

Franz Grillparzer (Viena, 15 de gener de 1791 - Viena, 21 de gener de 1872), fou un dramaturg austríac. La seva obra s'enquadra en l'estil Biedermeier. Orfe de pare, ja en la seva joventut hagué d'interrompre els estudis de Lleis per a dedicar-se a una ocupació de rendiment immediat amb la qual alleugerir les necessitats de la família. El 1813 assolí una ocupació de l'Estat que no abandonà ni tan sols en arribar a ser un poeta de fama. Des de 1807 fins a 1809 va compondre la tragèdia Blanka von Kastilien, tallada completament sobre el patró del Don Carlos de Schiller. Més tard va marxar adaptant a l'estil de Goethe i Shakespeare fins a prendre un to propi en la tragèdia Spartacus (impresa per primera vegada el 1888) en la qual posà en relleu amb mà de mestre, el seu dolor patriòtic per la dominació francesa a Àustria. També es deixà arrossegar pel romanticisme alemany, i encara que més tard va combatre els seus cabdills i les seves teories, malgrat tot, en ell sempre s'hi notaren les petjades d'aquesta tendència, la qual el portà a l'estudi del teatre espanyol i a la concepció històrica tant pròpiament seva. El 1817 es presentà a Viana la seva tragèdia Die Ahnfrau, que tingué ressonància arreu d'Alemanya, no tan sols per la passió en el desenvolupament de l'assumpte, sinó també per l'encant del llenguatge. L'any següent pa aparèixer Shapo, tragèdia d'art netament clàssic i que col·locà Grillparzer entre els primers dramàtics del seu temps. El 1822 publicà la seva gran trilogia Das Goldene Vlies, composta dels drames Der Gastfreund, Die Argonauten i Medea i a la que seguiren la seva tragèdia històrica König Ottokars Glück (1825), el seu gran conte dramàtic Der Traum ein Leben (1834) i el seu drama Weh'dem, der lügt (1838). després d'aquesta obra, Grillparzer va viure alguns anys sense produir res, fins al 1848, en què tornà a despertar l'interès del món de les lletres amb el seu poema An Radetsky. A més, va compondre, Grillparzer nombroses poesies de gran importància, com Die Jüdin von Toledo; Ein Bruderzwist im Hause Habsburg i Libusa, i la preciosa novella Der Arme Spielmann, el mèrit de la qual no s'aprecià degudament fins després de la mort de l'autor. Grillparzer fou un apassionat de la música i tingué amistat amb Beethoven i Schubert, escrivint per al primer un llibre d'òpera, Melusina, al qual, tanmateix, posà música Kreutzer, també el músic grec Andreas Nezeritis li possà úsica al seu poema Hero y Leandro. El 1847 fou nomenat soci de l'Acadèmia de Ciències, i el 1861 membre de la Cambra dels senyors, i el 80.e aniversari fou celebrat amb grans festes arreu d'Àustria; la posteritat també l'honorà erigint-li un monument en el Volksgarten de Viena i fundant, el 1890, la Societat Grillparzer, que concedeix cada tres anys un premi a la millor obra dramàtica alemanya. Una de les obres més interessants és la titulada Studien zum spanischen Theater, en el volum XVII de les seves Obres completes.