François Bazin

François Bazin (Marsella, Provença, 4 de setembre de 1816 - París, Illa de França, 2 de juliol de 1878) fou un compositor francès. Ingressà en el Conservatori de Marsella el 1834; el 1836, 1837 i 1838 va obtenir els premis d'harmonia i acompanyament, orgue, contrapunt i fuga. El 1840, per a la seva cantata Loyse de Montfort, obtingué el primer premi de l'Institut, executant-se l'obra en sessió pública. Duran la seval estança a Roma (1842-43) escriví una Missa Solemne, executada a Sant Lluís dels Francesos; el Salm super flumina Babylonis i l'oratori, La Pentecôte. En retornar a París fou professor del Conservatori, on tingué entre altres alumnes al canadenc Calixa Lavallée, al cubà Villate i als francesos Paul Rougnon, Alfred Rabuteau, Ánge Flégier i Gaston Salvayre. També fou membre de l'Acadèmia de Belles Arts des de 1873. El 1876 va obtenir la creu d'oficial de la Legió d'Honor. Se'l hi deu un excel·lent Curs d'harmonia teòrica i practica, alguns Cors Orfeonics molt notables i les òperes i òperes còmiques: La trompette de M. le prince (1846), Le malheur d'étre jolie (1847), La nuit de la Saint-Silvestre (1849), Madelon (1852), Maitre Pathelin (1856), Les Désespérés (1859), Le voyage en Chine (1865), la qual es va fer molt popular a França, L'Ours et le Pacha (1869).Deixà sense estrenar les partitures de Mascarille'', Marionne i La Belle au bois dormant.