François-Auguste Gevaert

François-Auguste Gevaert (Huise prop d'Oudenaarde, 31 de juliol de 1828 - Brussel·les, 24 de desembre de 1908) fou un compositor i musicògraf belga. Estudià al Conservatori de Gant, on guanyà els primers premis d'harmonia i contrapunt i, el 1847, el Conservatori reial de Brussel·les li adjudicà el premi de Roma belga. Després d'estrenar a Gant l'òpera Hugues de Zomerghem i l'Òpera còmica Comédie à la ville, viatjà des de 1849 per França, Itàlia i Espanya (d'on envià un Rapport sur la situation de la musique en Espagne) i Alemanya, el 1853 s'establí a París. En la capital francesa a més de compondre també donava lliçons de música, tenint entre d'altres alumnes a Maupeou. Allí estrenà primerament l'opereta còmica Georgette i després, el 1854, l'òpera en tres actes Le billet de Margueritte, que aconseguí una bona acceptació, i a la que li seguiren: Les lavandières de Santarem, (1856) Quentin Durward, (1857), Le diable au moulin (1859), Château-Trompette, (1860), Capitaine Heriot, (1864).El 1867 fou nomenat director de l'orquestra de la Gran Òpera, i el 1871 successor de Fétis en la direcció del Conservatori de Brussel·les on entre d'altres alumnes tingué al seu compatriota Karel Mestdagh al neerlandès James Kwast i al napolità Ottavio Di Picolellis, i de la Capella Reial i membre de l'Acadèmia. El 1909 el rei dels belgues Leopold II li va concedir el títol de baró. Des de llavors desplegà una extraordinària activitat com a investigador de la música. La seva Histoire et théorie de la musique de l'antiquité (Gant, 1875-78) és una obra notable per la seva riquesa d'investigacions pròpies; la seva continuïtat i complement el formen La mélopée antique dans le chant de l'Eglise latine (Gant, 1895), obra en la que s'exposen les noves opinions sobre l'origen del Cant Gregorià, indicades ja en el fulletó del mateix Gevaert, Les origines du chant litúrgiques de l'Eglise latine (1890). A més va escriure: Traité de composition, (Gant, 1864), que, refós, es publicà a París el 1886 amb el títol de Nouveau treité d'instrumentation, Traité de composition, (Gant, 1868), que fou traduït al castellà per Alberto Jonás. Cours Méthodique d'orchestration, (París, 1890), La mélopée antique dans le chant de l'Eglise latine, (París, 1895-96), La musique, l'art du XIXé siècle, (Gant, 1896), Les problèmes musicicaux d'Aristote, (Gant, 1899-1903), Traité d'harmonie théorique et pratique,(1906),Són notables així mateix les noves edicions que es feren a principis del segle XX de música coral antiga (Les gloires d'Italie; Chansons du XVè Siegle, etc.). com a composicions originals de Gevaert, a més de les seves òperes, diverses cantates, especialment les titulades: Jacques Van Arlevelde, Supra flumina Babylonis, per a cor d'homes, Fantasia sobre motius espanyols, etc.El 1871 fou nomenenat soci de l'Acadèmia de Berlín, i des de 1877 publicà l'Anuari del Conservatori Reial de Música de Brussel·les, entitat de la que n'era professor i tingué molts alumnes, entre ells a François Rasse.