Francisco de Peñalosa

Francisco de Peñalosa (Talavera de la Reina, Regne de Castella, 1470 - Sevilla, 1 d'abril de 1528) fou un sacerdot i compositor castellà. La vida coneguda de Peñalosa roman entre els anys 1470 i 1530. Pertany a l'escola castellana i és una generació anterior a Cristóbal de Morales, i fou un els més il·lustres representants d'aquesta. Restà al servei del rei Ferran el Catòlic regí la seva capella de música fins a la mort d'aquest, i figura entre els músics cortesans que en els cançoners amatoris del segle XV apareixen dedicant el seu estri a la composició de villancets d'amor. Dissolta la capella a l'adveniment de Carles V al tron d'Espanya, es perd la pista de Peñalosa. S'afirma que fou cantor de la Capella Pontifícia en temps de Lleó X. Se assenyala com a data de la seva mort la citada al principi de l'article. Però és bo d'advertir que totes quantes dades es tenen de Peñalosa resten subjectes a correccions i aclariments. Va compondre un gran nombre de misses i motets, dels que la major part s'han perdut. En els llibres de faristol de Toledo es conserven alguns motets, dels que eslava publicà en la Lyra Sacro-hispana: Saneta mater, Tribularer, Tu passione, Memorare, Versa est in luctum, Precor te,En el Cancionero musical de los siglos XV i XVI: publicat per Barbieri a Madrid el 1890, es troben les cantarelles següents, a 3 veus: Nina erguideme los ojos, El triste que nunca os vio, Pues vivo en perder la vida,