Francesca Lebrun

Francesca Lebrun (Mannheim, 24 de març de 1756 – Berlín, 14 de maig de 1791) fou una soprano alemanya. Nascuda Franziska Dorothea Danzi. El seu pare era el violoncel·lista italià Innocenz Danzi i el seu germà menor era el compositor i violoncel·lista Franz Danzi (1763-1826). Va ser reconeguda per la seva destresa vocal i molt sol·licitada per notables contemporanis, com Anton Schweitzer, Ignaz Holzbauer i Antonio Salieri, pels papers principals en els seus opus més potents. Estava dotada d'una magnifica veu, tant en claredat com en extensió. Als disset anys ja va cantar en l'Òpera de Mannheim. Casà amb el compositor Ludwig August Lebrun, i viatjà amb ell per Itàlia fent-se sentir a Milà amb l'òpera de Salieri L'Europa riconosciuta, allà per l'any 1778. Pels anys 1781/83 aconseguí grans èxits a Londres. Aquests es repetiren a Venècia i Nàpols anys més tard. El 1788 i el 1789 cantà a Munic lIdomeneo de Mozart, lArmida d'Alessio Prati, i Kastor und Pollux, de Georg Joseph Vogler.