Floro Ugarte

Floro Meliton Ugarte Rivero (Buenos Aires, 15 de setembre de 1884 - 11 de juny de 1975), fou un compositor i pedagog argentí. Cursà estudis de música en el Conservatori Nacional bonaerenc i amplià coneixements al Conservatori de París, completant els seus estudis específicament sota la direcció de Fourdrain i amb el que amb col·laboració va compondre el ballet Sigoleme, a més de Boulanger i d'Indy. De retorn a l'Argentina, realitzà una important activitat per a reorganitzar les institucions musicals del seu país i dirigí el Conservatori Nacional, fundant la Societat Nacional de Música i assumint així mateix la direcció artística del Teatro Colón. Com a compositor la seva obra s'inscriu en el neo-romanticisme, amb incorporació d'elements propis del folklore nacional. De la seva obra cal destacar: Les suites Paisaje de estio, Escenas infantiles (1912), Entre las montañas (1921), primer premi municipal de (1922), De mi tierra (1923); Una romança, i una Siciliana per a violí i piano; Cortejo chico, marxa; Saika, estrenada en el teatre Colón de Buenos Aires el (1920) amb gran èxit, aquesta obra assolí posteriorment el premi municipal de 10.000 pesos a la millor obra lírica; Les melodies A un lago, Á Pierrot, Le bohémien, L'heure mystique, L'ai des petits fleurs bleues, Le plus gaie des lieds, Bajo el parral, Dia de fiesta, Soledad pampeana, El murcielago, Las tres hermanas; Un Quartet, premiat per l'Ajuntament de Buenos Aires, que es considera com una de les més belles obres de la música de cambra argentina. La rebelión del agua, poema simfònic (1931); El junco, ballet (1945); Simfonia en la major, (1947); Cinco preludios para piano, (1947-1952); Tango, peça simfonica, estrenada el (1951), etc.Ugarte fou president de la Societat Nacional de Música Argentina.