Florentio Maschera

Fiorenzo Maschera (Brescia, 1540 (Gregorià) – 1584) fou un violinista, compositor i organista italià del Renaixement tardà. Fill d'un mestre de gramàtica que s'ocupava també de la música de la catedral de Brescia, primer va estudiar amb el seu pare i va ser alumne de Claudio Merulo. El 1557 ocupà el càrrec d'aquest últim coma organista en la catedral de la seva vila natal, després d'haver exercit en l'església del Sant Esperit de Venècia. Des de 1584, any en què fou substituït a Brescia per Costanzo Antegnati no es tenen noticies de Maschera. Actuà en una època en què una música instrumental nova germinava lentament des de la secular pràctica d'interpretar amb instruments música escrita per a la veu, i Maschera es dedicà principalment al gènere de la canzone nascuda com a forma polifònica vocal. S'inspirà de manera particular en les chansons de tipus francès, que ja des de la primer a mitjan segle es venien transcrivint amb habilitat i després eren parafrasejades lliurement per als instruments de teclat per músics com Marcantonio i Girolamo Cavazzoni. Les seves Canzoni da sonare a 4 voci, publicades potser per primera vegada el 1582 i reimpreses el 1584, constitueixen un dels primers exemples, després de les de Nicola Vicentino, Claudio Merulo i Marc'Antonio Ingegneri, de canzoni escrites expressament per a un grup instrumental, probablement un quartet de corda, influïren també en la producció de Giovanni Gabrieli (cal veure les seves Canzoni a 4 voci de 1608). Precedides de títols que evoquen a voltes els noms d'il·lustres famílies brescianes, a vegades deixen entreveure la tendència a una polifonia menys complexa i rigorosa, però més atenta a les peculiaritats dels instruments, tendència aquesta que es farà més clara i decidida en els primers anys del segle XVI-XVII. Les canzoni de Maschera, que estan publicades també en col·leccions antològiques de l'època, es distingeixen sempre per un to de refinada elegància: cadascun dels episodis es succeeixen, a vegades en forma variada i contrastant, i altres segons un criteri d'homogeneïtat i unitat.