Florent Schmitt

Florent Schmitt (Blâmont, Lorena, 28 de setembre de 1870 - Neuilly-sur-Seine, 1958) fou un compositor francès. Feu els seus estudis musicals a Nancy i més tard els amplià al Conservatori de París, sota la direcció de Maurice Ravel i Gabriel Fauré. Gran premi de Roma el 1900, la seva cantata llorejada Semiramis fou la seva primera mostra brillant del seu talent de compositor. Els enviaments de Roma corresponents a la seva estança en aquella capital, comprengueren, a més d'algunes obres de menor importància, el poema simfònic inspirat en el Ramayana, Combat des Raksasas et déliverance de Sîta; un estudi simfònic per El Palau encantat, d'Edgar Allan Poe; la suite Feuillets de voyage; Musiques de plein air, i el Psaume XLVI, considerat per la crítica musical com una de les obres més acabades d'aquest artista. En acabar el pensionat de Roma viatjà per Alemanya, Àustria i l'Orient, tornant a París el 1906 i consagrant-se de ple a la composició. Els Concerts de Lamoreux i Colonne començaren a popularitzar-lo com a simfonista, mentre la Société National de Musique el rebel·laba com a autor selecta de música de cambra amb el Quintet per a piano i instruments d'arc (Op. 51), valorat com una de les més elevades manifestacions del gènere en la seva època.