Fletcher Henderson

Fletcher Henderson (Cuthbert, Georgia, 18 de desembre de 1897 - Nova York, 29 de desembre de 1952) fou un pianista de jazz estatunidenc, també fou conegut pel malnom de Smach. Al principi estudià matemàtiques i química en les Universitats d'Atlanta i Nova York. Però ben aviat abandonà els seus estudis en acceptar una plaça de pianista per la casa de discs Black Swan Records (1932, acompanyant al trompeta William C. Handy i a la cantant Ethel Waters. Al cap de poc temps forma el seu primer conjunt que actua a l'Alabama Club, de Nova York (1923 i en el Roseland Ballroom, on hi va romandre força temps (des del 1924). Simultàniament, acompanya a diversos cantants de blues, com Bessie Smith, Ma Rainey, Ida Cox, Clara Smith, Alberta Hunter, etc., amb els quals realitzà gran quantitat de gravacions. La seva orquestra –la primera orquestra negra important que en realitat existí-- reuní figures tan importants del Jazz com els trompetes Armstrong (1924-25), Tommy Ladnier (1926-28), Joe Thomas i Roy Eldridge (1936), saxofonistes com Coleman Hawkins (1923-24), Don Redman (1922-27), Benny Carter (diverses èpoques esporàdiques), Ben Webster (1934-37) i Chuck Berry (1936-37), etc., Henderson era el pianista, que a vegades alternava amb el seu germà Horace. Començava a fer arranjaments a partir de 1930, perquè fou un dels primers a comprendre que el progres tècnic del jazz no donava cabuda a la improvisació total. Foren nombroses les orquestres que els hi sol·licitaren, a part la pròpia: entre elles, la de Benny Goodman, feliç imitador del seu estil. Entre els seus arranjaments més importants, cal citar: Blue Skies Sometimes I'm Happy King Porter Stomp When Buddaha Smiles Down South Camp Meeting I want To Be Happy Wrapping It Up Christopher Columbus Sing, sing, singEn la mateixa època la seva orquestra rivalitzà amb la de Duke Ellington i la de Chik Webb, però començà a declinar vers el 1937, fins que el 1939 es va dissoldre, passant Henderson a pianista de Benny Goodman. més tard (1944-45), tocà en el Club Lisa. Entre (194649) torna amb Ethel Waters, amb la que efectua diverses gires. El 1950 toca amb J. C. Johnson, pel qual Jazz Train escriu diversos arranjaments. Des de finals del mateix any forma un sextet que toca al Cafè Society, de Nova York. Però molt aviat és víctima d'un atac d'apoplexia, del qual mort dos anys més tard.