Фёдор Шаляпин

Fiódor Ivànovitx Xaliapin (en rus Фёдор Ива́нович Шаля́пин) (Kazan, Imperi Rus, 13 de febrer de 1873 - París, 12 d'abril de 1938) fou un baix rus. Començà a cantar en el cor de l'església de la ciutat en què va néixer, als catorze anys. Realitzà el seu debut com a cantant d'òpera en una companyia itinerant tres anys més tard. El 1892 estudià cant amb el professor Dmitri Ussàtov a la ciutat de Tbilisi i després continuà alternant el repertori de baix i el de baríton, fins que el 1986 canta a Sant Petersburg. Gràcies a l'ajuda del mecenes Savva Màmontov, inicià una brillant carrera a Moscou. Debutà amb l'òpera Una vida pel tsar. A Moscou coneix en Serguei Rakhmàninov, Nikolai Rimski-Kórsakov i diversos pintors. De 1901 a 1904, canta a Itàlia, Mefistofele a Milà i Faust a Roma. De 1908 a 1909, actua a París amb la companya de Serguei Diàguilev i assoleix un gran èxit en el rol de Boris. Debuta en el Covent Garden de Londres amb la mateixa companyia russa. A més a Sant Petersburg canta diverses òperes i realitza treballs de regidor. Es trasllada novament a Europa, on rep grans elogis i també debuta als Estats Units, en el Metropolitan, cantarà en les temporades d'òpera de 1921 a 1929. El 21 de desembre de 1929 va participar en l'estrena al Gran Teatre del Liceu de l'opera Don Quichotte de Jules Massenet. Entre les dues guerres mundials (1933-36), fou l'estrella del Châtelet de París on era dirigit per Anatol Fistulari, abans de la segona guerra mundial realitza una gira pel Japó. Entre les seves companyes de cant, fou molt amic i admirador de la soprano Valéria Bàrsova. Es retirà dels escenaris el 1937 i el seu comiat fou amb el seu rol més emblemàtic, el Boris, a Montecarlo.