Фёдор Иванович Тютчев

Fiódor Ivànovitx Tiúttxev, en rus: Фёдор Ива́нович Тю́тчев, (5 de desembre del 1803 - 27 de juliol del 1873) fou un famós poeta rus. Diplomàtic de carrera, Tiúttxev visqué a Munic i Torí, i conegué Heinrich Heine i Friedrich Schelling. No participava en la vida literària i mai no va pretendre ser un home de lletres. Se'n coneixen 400, de poesies de Tiúttxev, que fou força popular a Rússia. En la seva obra, s'hi veu la influència del classicisme del segle XVIII, però des dels anys 1830 segueix la tradició del romanticisme europeu (sobretot alemany). Crea versos filosòfics, plens de meditacions sobre l'univers, el destí humà i la natura. Als anys 1840 Tiúttxev escriu articles polítics, tot analitzant el problema de relacions entre Rússia i les civilitzacions occidentals. Als anys 1850 el seu tema principal és l'amor, Tiúttxev crea una sèrie de poesies apassionades, en què l'amor té un fort aspecte tràgic. Més endavant, l'obra d'aquest període fou reunida en l'anomenat cercle de Deníssieva, és a dir, una sèrie de poesies dedicades a la seva amant: Ielena Aleksàndrovna Deníssieva, morta el 1864. A partir dels anys 1860, l'autor es dedica gairebé exclusivament a la poesia política. La seva poesia més coneguda, Silentium!, és una desesperada invocació al silenci, una lamentació sobre la impossibilitat de comprensió mútua entre dos éssers humans. Una vers d'aquesta poesia: "El pensament pronunciat menteix", és, amb "Amb la raó no s'entén Rússia", i "No es pot endevinar l'eco de les nostres paraules", un dels aforismes més corrents de Tiúttxev. Va col·laborar en la revista El Contemporani.