Ferdinando Bertoni

Ferdinando Giuseppe Bertoni (Salò, Llombardia, 15 d'agost de 1725 - Desenzano del Garda, 1 de desembre de 1813) fou un compositor italià. Va rebre la primera experiència musical a la seva ciutat natal. De 1740 a 1745 estudià a Bolonya sota el mestratge de Giovanni Battista Martini. Després dels estudis es va traslladar a Venècia, on va prendre el lloc d'organista de l'església de San Moisès. Al mateix temps va treballar com a professor de clavicèmbal en diverses famílies venecianes. També del 1745 és la seva primera òpera, La vedova accorta, al Teatre San Cassiano. Aquell mateix any també va veure representat el seu treball a Florència i a Milà. El 1747 estrenà a Venècia el seu primer oratori, Il figliuol Prodigo. El 27 d'agost de 1752 va ser nomenat primer organista de la Basílica de Sant Marc. En aquesta posició, es va incorporar el 1755 com a professor de música i cor de l'Hospital di Mendicanti i, on va tenir diversos avantatjats alumnes, entre ells en Vittorio Trento, i Antonio di Miari. Aquí va compondre diversos dels seus oratoris i obres sagrades, incloent la Salve Regina per a veus, corda i baix continu. En els anys següents va rebre noves funcions de música i, a continuació, va realitzar diversos viatges a Parma, Nàpols, Torí i Pàdua.