Felix Draeseke

Felix Draeseke (Coburg, Ducat de Francònia, Alemanya, 7 d'octubre de 1835 – Dresden, 26 de febrer de 1913) fou un compositor alemany. Atret per la música de ben petit, va escriure la seva primera composició als 8 anys. No va trobar oposició en la seva família quan a l'adolescència declarà la intenció de convertir-se en músic professional. Estudià literatura i música a Leipzig, on tingué entre d'altres professors a Kaspar Kummer, i exercí com a professor de música a Lausana, Munic i Dresden successivament. Freqüentà l'amistat de Franz Liszt a Weimar. Finalment el 1880, fixà la residència a Suïssa als voltants de Lausana. En retornar a Alemanya l'any 1886, Draeseke elegí Dresden com a lloc de residència. Tot i que continuava gaudint de d'èxit com a compositor, fins a l'any 1884 que no va rebre un nomenament oficial i amb ell una certa seguretat econòmica. El 1894, dos anys després del seu ascens a una càtedra en el Conservatori Reial de Saxònia, a l'edat de 58 anys es casà amb una ex alumna, Frida Neuhaus. En aquesta càtedra tingué molts alumnes entre ells la txeca Evelyn Faltis i, l'eslovac Leo Kestenberg i, els alemanys Johannes Rebicek, George Washington Pittrich, Hermann Ludwig Kutzschbach i Felix Gotthelf.El 1912 completà el que seria el seu últim treball orquestral, la Quarta Simfonia. El 26 de febrer de 1913, Draeseke sofrí un accident vascular cerebral i morí, fou soterrat en el cementiri Tolkewitz a Dresden. Va ser un compositor molt original, coneixedor com pocs del contrapunt, però li féu mal la seva excessiva independència. Fidel imitador de Wagner en un principi, després aconseguí dominar la seva impetuositat, i compongué una música més adaptada a les seves aptituds. Com a musicògraf, se li deuen alguns articles notables publicats en el Neu Zietschrift für Musik, uns elements de contrapunt (Hannover, 1902), i un petit tractat sobre les modulacions (Leipzig, 1878). Compongué música de cambra, una simfonia (1868), tres obertures, concerts, oratoris, una missa solemne i les òperes següents, les quals assoliren força èxit: König Sigurd (1857), Gudrun (1884) Bertrand de Born (1894), Herrat (1879) i Merlin (1905).