Felipe Pedrell

Felip Pedrell i Sabaté (Tortosa, Baix Ebre, 19 de febrer de 1841 - Barcelona, 19 d'agost de 1922) fou un compositor, pedagog musical, musicòleg i crític musical català, capdavanter del nacionalisme musical a Catalunya. Gràcies als seus viatges a Itàlia i a França, Pedrell va ser el primer músic modernista català a contactar amb la música estrangera. Aquest contacte va ser essencial per a definir les seves futures tendències musicals com a compositor de música culta i popular. Va ser un dels introductors a Catalunya i a Espanya de la música de Wagner. Pedrell establí els primers contactes amb la musicologia a nivell internacional i fou el fundador dels estudis musicòlegs als Països Catalans i a Espanya. També destacà com a editor de música culta i popular, així com de reculls d'articles i treballs diversos. Amb la seva personalitat, renovà el llenguatge musical i fou l'iniciador d'un teatre líric nacional. Els seus deixebles més notables foren Enric Granados, Manuel de Falla, Robert Gerhard, Isaac Albéniz, Lluís Millet, Cristòfor Taltabull, Fèlix de Santos, Conrad Abelard Fontova i Planes i Antoni Noguera. El fons personal de Felip Pedrell es conserva a la Biblioteca de Catalunya.