Ezio Pinza

Ezio Pinza (Roma, Regne d'Itàlia, 1892 - Stamford, Connecticut, Estats Units el 9 de maig de 1957) fou un cantant italià, de la corda de baix. Posseïdor d'una gran veu de baix, després de cursar estudis a Bolonya amb el mestre Vezzani feu la seva primera aparició a Brescia, i a continuació a Soncino (Cremona) el 1914, amb Norma, amb tan gran èxit que es va estendre de seguida, de manera que fou reclamat pels principals teatres d'òpera del món. El 1916 cantà en el "Dal Verme" de Milà (La forza del destino i Poliuto) de Donizetti, i el 1919 en el "Teatro Costanzi" de Roma (La Gioconda i Manon Lescaut, de Massenet, al costat de la Storchio i del llavors debutant Giacomo Lauri-Volpi. El 1922 debutà a La Scala, encarnant el Pimen de Borís Godunov, i seguí cantant en els millors teatres. El 1926 debutà en el "Metropolitan" (amb La vestale), i durant vint anys fou assidu d'aquest teatre, on interpretà unes cinquanta òperes. També canta en "Maggio Musicale Fiorentino", en el Covent Garden i en el Teatro Colón (Buenos Aires). Però l'èxit més sencer l'assolí al ser contractat el 1949 com a principal intèrpret de la comèdia musical de Broadway South Pacific, de Richard Rodgers i Oscar Hammerstein II, que el convertí en l'ídol popular de Nova York. El traspàs de l'òpera al teatre musical lleuger constituí una sorpresa general, perquè no es podia concebre que després d'interpretar personatges solemnes d'òpera, pogués encarnar amb tanta gràcia rols lleugers i picants. Per tant, seguí actuant en la comèdia musical. En Mister Imperium, amb Lana Turner com a protagonista, aconseguí un gran èxit. Així mateix entre 1947 i 1953, protagonitzà diverses pel·lícules de caràcter musical. La seva esplèndida veu de baix-cantant, dúctil i pastosa, recolzada a més en una depurada tècnica, que li permetia afrontar passatges de gran virtuositat, i en una emissió vocal suau i vellutada. Aquestes dots, unides a la seva elegant presencia escènica, li van permetre convertir-se en el Don Juan per excel·lència, no solament al Metropolitan, sinó també en altres teatres, com a Salzburg, on interpretà aquest personatge el 1930, sota la direcció de Bruno Walter. En el seu repertori i figuraven més de vuitanta òperes i els seus èxits més grans els assolí interpretant els papers de Don Giovanni, Boris Godunov, Fígaro, Mefistofeles, Don Basilio, etc.,. Durant més de vint anys actuà en el Metropolitan de Nova York on fou un dels cantants més volguts del públic novaiorquès. Així mateix fou seleccionat per Arturo Toscanini per algunes execucions de la Novena Simfonia i de la Missa solemnis de Beethoven, així com del Rèquiem de Verdi.