Евгений Нестеренко

Ievgueni Ievguénievitx Nesterenko, en rus: Евге́ний Евге́ньевич Нестере́нко (Moscou, 8 de gener de 1938) és un baix operístic soviètic i rus. Després d'haver-se doctorat en enginyeria civil a Leningrad, començà els estudis musicals inscrivint--se en el Conservatori d'aquella mateixa ciutat, en l'escola de cant de Vasily Lukanin. El 1967, després de guanyar el concurs per a joves cantants de Sofia (Bulgària), entrà a formar part del Teatre Kírov (avui Teatre Mariïnski) en qualitat de solista. El 1970 guanyava el <Concurs Txaikovski> a Moscou, i el 1971 ingressà en la companyia del Teatre Bolxoi. Veu extensa i ben timbrada, en possessió d'un fraseig sempre noble i acurat, actor d'extraordinaris recursos expressius, actuà amb gran èxit en la Scala de Milà l'any 1973, cantant Ruslan i Liudmila de M. Glinka, Eugeni Oneguin de Txaikovski (en el paper de príncep Kochak) i El príncep Ígor de Aleksandr Borodín (en els dos papers de Kochak i Ígor). Ha estat molts anys considerat com el màxim intèrpret soviètic de Borís Godunov i un dels més qualificats en el camp internacional. En el seu repertori no ha refusat mai introduir autors moderns com G. Svirídov o D. Xostakóvitx, i no ha descuidat una intensa activitat concertística, interessant-se vivament per la producció popular. Ha estat titular de la Secció Vocal del Conservatori Txaikovski de Moscou. Fou proclamat artista emèrit de la URSS.