Ernst Friedrich Eduard Richter

Ernst Friedrich Richter (Großschönau, Saxònia, 24 d'octubre de 1808 - Leipzig, 9 d'abril de 1879) fou un compositor i professor de música alemany. Fill d'un mestre d'escola, s'educà a Zittau i el 1831 anà a Leipzig, on es matriculà en teologia, però només estudià la música. En fundar-se el conservatori el 1843 fou nomenat professor de teoria amb Hauptmann, i va tenir alumnes molt avantatjats com Constantin von Sternberg, Aleksandr S Famincyn i Willem Frans Thooft entre altres; més tard, a la mort de Pohlenz, prengué la direcció de la Singakademie fins al 1847 i fou, successivament, organista de l'església de Sant Pere (1851), de la Neikirche (1862) i de Sant Nicolau. El 1868 succeí en Hauptmann com a cantor de l'església de Sant Tomàs i mestre de capella de les esglésies principals de Leipzig. La Universitat li conferí els títols de professor i director de música universitària. Va tenir molts alumnes que amb el temps serien molt famosos. Com a compositor no és gaire notable, però els seus motets i els seus salms són obres apreciables. És autor de diverses Misses; un Stabat Mater, un oratori Christus der Erloser (1849); Dithyrambe, de Friedrich von Schiller (executat a la Gewandhaus el 1859 per les festes en honor de Schiller); quartets per a instruments d'arc; peces per a orgue; sonates per a violí; sonates per a piano, etc. Els Praktische Studien zur Theorie der Musik, de Richter, resten molt estesos per la seva època; la primera part publicada en primer lloc solta i independent de tot altra projecte més gran, Lehrbuch der Harmonie, aparegué el 1853 i el 1900 arribà a la 22a. edició; la tercera part, Lehrbuch der Fuge, el 1859 (6a. edició 1896); la segona, Lehrbuch des einfachen und doppelten Kontrepunkts, el 1872 (11a, edició el 1904. L'obra completa va estar traduïda a l'anglès per Franklin Taylor (1864, 1874 i 1878). El tractat d'harmonia, la part més coneguda, va estar traduïda al francès per Sandré (6a. edició, 1902), al polonès, suec, rus, italià, al castellà per Felip Pedrell (2a edició, 1901) i a l'holandès. El tractat de contrapunt va estar traduïda al rus i el de la Fuga al francès. A més, Richter va escriure, un Katechismus der Orgel (4a, edició, 1896). Va establir les seves obres sobre les mateixes bases que Schneider (baix xifrat segons el sistema de Kirnberger), però usant a més, del xifrat de graus imaginat per Weber.