Ernie Wilkins

Ernie Wilkins (St. Louis, Missouri, 22 de juliol de 1922 - Copenhaguen, Dinamarca, 4 de juliol, 1999) fou un saxofonista i arranjador de jazz estatunidenc. Estudià piano i saxo amb la seva mare i en la Universitat de Wilberforce, i el 1947 formava part del grup d'Earl Hines. El 1951, s'incorporà a l'orquestra del prestigiós Count Basie, com a saxo-alt i arranjador, fins al 1955, en què a Nova York començà una labor de compositor-arranjador, i produí nombroses peces per a conjunts com els del mateix Count Basie, Dizzy Gillespie, Tommy Dorsey i Harry James, actuant així mateix com a instrumentista en gravacions de Sarah Vaughan, Oscar Peterson i Jimmy Cleveland. A mitjans dels anys seixanta tingué problemes de salut, però va reaparèixer a principis de la dècada següent, ingressant en el grup orquestral de Clark Terry. En aquests anys, realitzà diverses gires per Europa i va compondre nombroses peces per a Ràdio Viena i per a Art Farmer. Fou el 1980 quan organitzà el seu grup propi, Almost Big Band, en el qual actuava com a saxofonista i el 1987 s'instal·là a Copenhaguen. Wilkins fou certament un gran saxofonista, però el més destacat de la seva carrera musical foren els seus excepcionals arranjaments, composicions que preparava amb una sensibilitat extraordinàriament adaptada per a les orquestres o autors que les havien d'interpretar. De la seva obra cal destacar: Sixteen men swingning; Every day; Flute juicy; Cleveland style; Ballad for Paul.