Ernesto Cardenal

Ernesto Cardenal Martínez (Granada, Nicaragua, 20 de gener de 1925) és un clergue i teòleg catòlic, poeta i polític nicaragüenc conegut per la seva activitat respecte de la teologia de l'alliberament. Nascut en una família acomodada de Granada, el seu cosí és el crític literari Pablo Antonio Cuadra. Estudià literatura a Managua i a Mèxic del 1942 al 1946, i a diverses ciutats d'Itàlia, Espanya, els Estats Units i Suïssa, del 1947 al 1950. El 1950, quan va tornar a Nicaragua, va participar en la revolució d'abril contra la dictadura d'Anastasio Somoza García. L'intent va fracassar i ell es va haver de resignar a ingressar als trapistes de Kentucky, que aleshores dirigia Thomas Merton. Cardenal fou ordenat sacerdot el 1965 i es va instal·lar a les Illes Solentiname, al Llac Nicaragua, on va fundar una comunitat monàstica utòpica. Essent allà va escriure El Evangelio de Solentiname, llibre emmarcat dins del pensament de la teologia de l'alliberament. Va militar activament amb els sandinistes en la revolució contra la dictadura d'Anastasio Somoza Debayle, fill de l'anterior. El 1979, després del triomf de la Revolució sandinista, fou nomenat ministre de cultura, càrrec que va ocupar fins al 1987, que es va haver de tancar el ministeri per raons econòmiques. Va patir les crítiques del Papa Joan Pau II quan aquest va visitar Nicaragua el 1983, i el requeriment que regularitzés el seu ministeri eclesiàstic. Cardenal va abandonar el FSLN el 1994 en desacord amb la direcció autoritària del president Daniel Ortega, tot i que seguia tenint les seves opinions esquerranes. Actualment és membre del comitè de direcció de la cadena de televisió Telesur.