Ηράκλειτος

Heràclit d'Efes (544 aC / 535 aC - 484 aC / 475 aC) (en grec antic Ἡράκλειτος ὁ Ἐφέσιος - Herákleitos ho Ephésios - Herakleitos l'Efesi) fou un filòsof presocràtic natural d'Efes, a l'Àsia Menor, fill de Blisó. Fou un filòsof considerat de l'escola jònica, encara que diferia dels seus principis en alguns punts. Fou deixeble d'Hipàs de Metapont (un pitagòric) i de Xenòfanes de Colofó (un eleàtic). Heràclit fou mestre de Cràtil, el qual fou (al mateix temps que Sòcrates) un dels mestres de Plató. Va viatjar de jove i durant un temps va ser ermità, i en tornar a Efes li fou oferta la màxima magistratura de la ciutat, però la va transferir al seu germà. Va morir amb 60 anys i va viure al temps de l'olimpíada 69, és a dir, que fou posterior a Pitàgores i Hecateu, als quals esmenta. Suides situa el seu floriment vers el 513 aC.