Enrique Jardiel Poncela

Enrique Jardiel Poncela (Madrid, 15 d'octubre de 1901 - 18 de febrer de 1952) fou un escriptor i dramaturg espanyol. Autor de novel·les (Amor se escribe sin hache, 1929; Pero...¿Hubo alguna vez once mil vírgenes?, 1931; La tournée de Dios, 1932), destacà especialment en la dramatúrgia, gènere en el qual és considerat precursor del teatre de l'absurd: Angelina o el honor d'un brigadier (1932), Los ladrones somos gente honrada (1941), o Eloísa está debajo d'un almendro (1943). Les seves obres, impregnades d'un gran sentit humorístic, el feren molt popular.La seva obra, relacionada amb el teatre de l'absurd, es va allunyar de l'humor tradicional acostant-se a un altre més intel·lectual, inversemblant i il·lògic, trencant així amb el naturalisme tradicional imperant en el teatre espanyol de l'època. Això li va suposar ser atacat per una gran part de la crítica del seu temps, ja que el seu humor feria els esperits més sensibles i obria un ventall de possibilitats còmiques que no sempre eren ben enteses. A això cal sumar els seus posteriors problemes amb la censura franquista. Això no obstant, el pas dels anys no ha fet sinó augmentar la seva figura i les seves obres segueixen representant-se en l'actualitat, havent-se rodat a més nombroses pel·lícules basades en elles. Va morir de càncer, arruïnat i en gran manera oblidat, als 50 anys.