Enrico Mainardi

Enrico Mainardi (Milà, 19 de maig de 1897 - Munic, 10 d'abril de 1976) fou un violoncel·lista, professor, compositor i director d'orquestra. Aconseguí el títol molt jove i inicià immediatament la seva carrera concertística com a solista i en grups de cambra, actuant al costat de prestigiosos intèrprets com Ernő Dohnányi, Ildebrando Pizzetti, Edwin Fischer o Carlo Zecchi. Des de 1933 va donar el curs de perfeccionament en violoncel de l'Acadèmia de Santa Cecília i va fer pedagogia a l'estranger (Berlín, Salzburg, Lucerna). Músic complet, també es dedicà a la direcció d'orquestra i a la composició, amb una abundant producció de cambra en la que el violoncel desenvolupa un rol de primer ordre: Concert per a violoncel i corda (1968); Quartet (1951); Sonata <quasi fantasia> per a violoncel i piano (1962); Sis estudis transcendentals (1923-53).