Emil von Sauer

Conrad Emil von Sauer, nascut com a Emil George Konrad von Sauer (Hamburg, 8 d'octubre de 1862 - Viena, Àustria, 27 d'abril de 1942) fou un pianista alemany.Fou deixeble de Nikolai Rubinstein en el Conservatori de Moscou (1876-81), i, posteriorment, a París d'Alfred Quidant de Franz Liszt i Guylain Deppe. Inaugurà la seva brillant carrera de concertista el 1882, aconseguint ràpidament una merescuda anomenada. Va actuar en els principal centres musicals d'Europa i Amèrica. La seva tècnica es va distingir sempre per la neta execució i la seva gran fidelitat interpretativa. Més en els passatges de força Sauer destacava en aquells altres que exigeixen lleugeresa i delicadesa de matisos. El vellutat en el pianissimo d'aquest virtuós ha estat igualat per pocs pianistes contemporanis. Va compondre nombroses obres per a piano, figurant entre les principals: 2 Concerts; 2 Sonates; 24 Estudis; també va publicar una col·lecció d'obres de Josef Pischna, Louis Plaidy, Theodor Kullak, Albert Loeschhorn, etc. amb fins pedagògics, i altres revisades d'Alessandro Scarlatti i Johannes Brahms. Fou professor de l'Escola d'Estudis Superiors de piano en el Conservatori de Viena tenint alumnes com l'alemany Paul Weingarten i l'austríac Felix Petyrek, i on també era alumna la pianista gallega Teresa Alonso Parada amb la que tingué una gran amistat, Fins molt avançada edat conservà integres les seves facultats d'extraordinari concertista, presentant-se de tant en tant davant el públic al que subjugava amb les seves interpretacions tan justes i artístiques dels grans mestres.