Elagabalus

Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Roma c. 203 – 11 de març de 222 a Roma), nascut Varius Avitus Bassianus i també conegut amb el nom de Varius Avitus Bassianus Marcus Antoninus, fou un emperador romà de la dinastia Severa (o dels Severs) que va regnar del 218 fins al 222. Elagàbal va ser, i encara és, una de les figures més polèmiques de l'Imperi Romà. Mentre va regnar, va deixar clar el seu poc respecte per la tradició religiosa de Roma i els tabús sexuals de l'època. El seu nom és una forma llatinitzada de la deïtat semítica El-Gabal, manifestació del déu semític El. Va substituir Júpiter, cap del panteó romà, per un nou déu anomenat Deus Sol Invictus, que en llatí vol dir 'El déu Sol invicte'. Elagàbal va forçar els magistrats romans a participar en el culte del Sol Invictus, que ell mateix dirigia. Va prendre una verge vestal d'esposa i deia obertament que el seu interès en els homes era quelcom més que un passatemps ocasional, com havia estat el cas d'emperadors anteriors. Així doncs, Elagàbal es va guanyar la mala reputació de ser excèntric, decadent i fanàtic, i enemic de l'ordre religiós i social tradicionals. L'activa propaganda que, a la seva caiguda, aquestes orientacions van propiciar va perviure en el temps, i com a conseqüència es va convertir en un dels emperadors romans més demonitzats pels primers historiadors del cristianisme i, per contra, més endavant, esdevingué un heroi del moviment decadentista de finals del segle XIX. Siguin reals o exagerats, els escàndols que envolten la seva figura sovint el fan meritori de ser inclòs en la llista dels "emperadors folls".