Eidé Norena

Eidé Norena (Horten, 26 d'abril de 1884 – 13 de novembre de 1968) va ser una cantant d'òpera noruega (soprano). El seu nom verdader era Kaja Hansen, i va rebre una excel·lent formació musical, mercès als seus estudis a Oslo, amb Ellen Gulbranson i a Londres amb Raimund von zur-Mühlen. Després de debutar a Oslo en el rol de l'Amor a Orfeu i Eurídice (Gluck), de 1908 a 1918 actuà en el Teatre Nacional de la capital noruega. Posteriorment, amb la fi de perfeccionar-se i d'ampliar el seu repertori, es traslladà a Londres, Weimar, París i Milà. Debutà a la Scala de Milà amb Rigoletto, sota la direcció de A. Toscanini, el 1924. A partir de llavors fou requerida pels més prestigiosos teatres del món: fins al 1937 actuà en l'Òpera de París, amb grans èxits, especialment amb Guillaume Tell, I Capuleti e i Montecchi, Les Huguenots i Otello; en el Covent Garden de Londres (La bohème i Turandot) a Chicago, a Noa York (en el Metropolitan, de 1933 a 1938), a Montecarlo, a Amsterdam, etc. Norena també s'especialitzà en Lieder i oratoris d'ací les seves repetides actuacions en la catedral de Salzburg, entre 1935/39. La cantant conservà un bell aspecte juvenil fins als últims anys de la seva carrera i fou molt admirada pel públic i la critica per la seva habilitat per a sotmetre la seva veu de soprano lírica lleugera als estils més diferents, tant alemany, com francès i italià. El seu dèbil so, tanmateix, no arribà mai a comprometre les seves interpretacions, mercès a la seva intel·ligència i habilitat tècnica.