Eduardo Mata

Eduardo Mata (Mèxic DF, 5 de setembre de 1942 - Temixco, Morelos, 4 de gener de 1995) fou un director d'orquestra i compositor mexicà.Realitzà els estudis de composició musical i direcció orquestral sota la tutela de mestres tan prestigiosos com Rodolfo Halffter, José Pablo Moncayo i Carlos Chávez, i ben aviat, com a autor optà per incorporar-se a la música contemporània, amb una obra en la qual deriven influències de compositors com Silvestre Revueltas, Heitor Villa-Lobos i Alberto Ginastera. D'aquesta cal destacar la seva primera peça Trio a Vaugham Williams (1957), una sonata, per a piano (1960); tres simfonies, respectivament estrenades el 1962, 1963 i 1967; els ballets Débora i Los huesos secos, ambdós el 1963, i la sèrie per a violoncel i piano Improvisaciones 1, 2, 3, que va compondre entre els anys 1964-1965. Com a director conduí l'Orquestra Simfònica de Guadalajara, l'Orquestra Filharmònica UNAM, de Mèxic, i en el moment de morir dirigia l'Orquestra Simfònica de Dallas. També fou director invitat de nombrosos conjunts, com les orquestres simfòniques de Londres, Estocolm, Berlín i d'Israel. Per altra banda, fou director dels festivals Pau Casals, celebrats anualment a Mèxic, així com assessor artístic i director de l'òpera en el Palau de Belles Arts de la capital asteca, i cap del Departament de Música de la Universitat Autònoma de Mèxic entre 1965 i 1972. Mata, considerat un dels millors músics de la seva generació, morí en plena maduresa, víctima de l'accident sofert per l'avioneta que el conduïa a Dallas i en la qual viatjava amb la seva esposa, que també hi morí.