Edgar Tinel

Edgar Tinel (Saint-Nicolas, Flandes Oriental, 27 de març de 1854 - Brussel·les, 28 d'octubre de 1912) fou un compositor belga. Alumne del Conservatori de Brussel·les (Prix de Rome el 1877), el 1881 se'l nomenà director de l'Escola de Música religiosa de Mechelen i el 1889 el càrrec d'inspector de les escoles de música de Bèlgica, fortament subvencionades per l'Estat. El 1897 fou nomenat professor de contrapunt del Conservatori de Brussel·les i el 1909 succeí en Geraert com a director d'aquesta institució, on entre d'altres alumnes tingué a Raymond Moulaert i en Paul de Maleingreau.Com a compositor començà a donar-se a conèixer, encara a l'estranger, amb el seu oratori Franciscus (1888). Entre les altres obres seves, de gran importància, cal mencionar: un Te Deum; els oratoris Sainte-Catherine i Godoliva (1898); la música al Polyeutcte, de Pierre Corneille; les obres corals Tres cavallers i L'adormidera, i una Missa a 5 veus; una Sonata per a piano, i una altra per a orquestra, i col·leccions de cantics sagrats i profàns.A més, se li deu, un Manual del cant gregorià.