Ebe Stignani

Ebe Stignani (10 de juliol de 1903 - Imola, 5 d'octubre de 1974), considerada la màxima mezzosoprano de la seva època a Itàlia, va néixer a Nàpols i la seva carrera es va estendre per més de tres dècades, es va retirar el 1957 per a donar pas a la generació de Giulietta Simionato i Fedora Barbieri. Posseïdora d'una immensa veu de mezzosoprano, va ser la recordada companya de les sopranos Gina Cigna, Maria Callas i Renata Tebaldi, entre d'altres. Va debutar en el Teatro San Carlo de Nàpols sent convidada a l'any següent per Arturo Toscanini a La Scala com a Eboli en Don Carlo. Aquest teatre seria el centre dels seus grans èxits en les heroïnes de Verdi i també com a Ortrud de Lohengrin, Dalilah, Carmen i Brangania. Fora d'Itàlia va cantar a Londres el 1937 i el 1952 com a Adalgisa per la Norma de Maria Callas, a Berlín, París, San Francisco i en el Teatre Colón de Buenos Aires on va ser Adalgisa per la Norma de Claudia Muzio el 1927, Gretel, Marfa, Preziosilla i en 1953 Orfeo, Eboli de Don Carlo i Amneris per la Aida de Renata Tebaldi. Es va acomiadar del públic porteny el 1954 com Adalgisa i Santuzza.