Earl Coleman

Earl Coleman (Port Huron, Michigan, 12 d'agost de 1925 - Nova York, 12 de juliol, 1925) fou un cantant de jazz estatunidenc. Visqué amb la seva família, en diversos pobles de Mississipí, i el 1939 Coleman marxà amb el seu germà a Indianapolis, on se sentí fascinat pels ambients de la música negra i especialment pel jazz i els seus músics. Ben aviat actuà coma vocalista amb Ernie Fields, Jay McShan i Earl Hines, els quals van saber apreciar la qualitat de la veu baritonal de Coleman, veu que a mesura que avançava en edat es fou fent més profunda, recordant a la de llegendari Paul Robeson. El 1947 enregistrà temes amb Charlie Parker, que li donaren fama, com This is always i Dark shadows, i més tard ho féu amb el saxofonista Gene Ammonds i el trompetista Howard MacGhee, i el 1948 s'edità un disc de balades que recorden les formes més primitives del jazz, encara que, curiosament la resta de les seves gravacions les realitzà amb interpretes de la generació de be bop. En els anys seixanta realitzà més gravacions i viatjà per Europa, actuant a Londres i París el 1962. Les seves últimes gravacions daten del 1982.