Douglas Hyde

Douglas Hyde (gaèlic, Dubhighlas de Hide) (Frenchpark, Comtat de Roscommon, 1860 - Dublín, 1949) fou un escriptor i polític irlandès, primer President d'Irlanda. Era fill d'un rector de parròquia protestant, i endemés del gaèlic, parlava francès, llatí, alemany, grec i hebreu. Des del 1883 estudià l'antic gaèlic al Trinity College de Dublín. El 1893 participà en la fundació de la Conradh na Gaeilge (Lliga Gaèlica), per a salvar la llengua de la seva desaparició, i fou el primer professor d'irlandès a la Universitat el 1909. Allí contactà amb Patrick Pearse, Eamon de Valera (casat amb la professora d'irlandès Sinéad Flanagan), Michael Collins, i Ernest Blythe. El 1915 abandonà la presidència de la Lliga Gaèlica, descontent per la seva politització i per la infiltració de l'Irish Republican Brotherhood (ja ho havia fet en els Irish Volunteers i en la Gaelic Athletic Association. El va substituir el més radical Patrick Pearse. Tot i que no fou molt actiu en política (no va mantenir cap relació amb el Sinn Féin), el 1919 fou escollit membre del primer senat irlandès a proposta del seu amic W.T. Cosgrave. El 1925 abandonà el càrrec i tornà a les aules, on va tenir com a alumne el futur president Cearbhall Ó Dálaigh. El 1937 fou elegit president d'Irlanda a proposta de tots els partits, i ocupà el càrrec fins al 1945. Escriví estudis literaris i obres en irlandès amb el pseudònim An Craoibhin Aoibhinn (La bella branca).