Domenico Monleone

Domenico Monleone (Gènova, 4 de gener de 1875 - Gènova, 15 de gener de 1942) fou un compositor italià d'òperes, sobretot conegut per la seva òpera Cavalleria rusticana de 1907. Aquesta òpera va rivalitzar per un temps amb l'èxit de l'obra de Mascagni del mateix nom i la mateixa font. De fet, va ser la tercera òpera que es basava en l'adaptació teatral de Giovanni Verga de la seva pròpia història curta, Cavalleria rusticana (1884). Mala Pasqua! de Stanislao Gastaldon (1888) havia sigut la primera, i la més famosa òpera de Mascagni (1890), la segona. Mascagni i els seus advocats van intervenir i Monleone va haver d'ajustar l'òpera a un nou llibret. Dels estudis sobre el complex cas legal, entre altres reconstruïts per Sarah Zappulla Muscarà, Chiara Di Dino, Gino Raya i Robert Baxter, resulta que l'obra va ser prohibida a Monleone per a Itàlia i altres països, i el mestre genovès va reutilitzar la música adaptant-lo a un altre llibre, La giostra dei falchi, de 1914. L'obra "siciliana" de Domenico Monleone ha estat objecte recentment d'un renaixement, transmès per ràdio a Albània (Tirana) i representat a França (Montpeller), el 2001.La segona obra de Monleone va ser l'opereta Una novella del Boccaccio, presentat al Politeama Genovese (26 de maig de 1909) sota el pseudònim de Walter Stolzing, amb llibret del seu germà. Va seguir Alba eroica, encarregat per l'Ajuntament de Gènova, amb motiu del cinquantè aniversari de l'expedició dels Mil, realitzat al Teatre Carlo Felice (5 de maig de 1910) sota la direcció de Gaetano Bavagnoli, que també es representà a continuació a Torí (Teatre Vittorio Emanuele, 1914), Roma (teatre Adriano, 1916) i el Politeama Genovese (14 de maig de 1919).